Història de la Filosofia
martes, 28 de junio de 2011
L'Empirisme
Nota: les paraules en negreta s'han de definir en el diccionari de conceptes!!!
8.1Context històric
8.2Característiques del l'empirisme
8.3Locke
8.4Hume
8.5Pensament polític de Hobbes i Locke
8.1 Context històric
Crisis política: de l'absolutisme a la monarquia parlamentària
Desenvolupament de les ciències
8.2 Característiques de l'empirisme (diferències amb el racionalisme)
Negació de l'innatisme
Criteri de certesa: l'experiència sensible
Confiança en els sentits
Subjectivisme
Autonomia de la raó
8.3 Locke
El coneixement: intuïtiu, demostratiu i sensible
Concepte d'idea i classes d'idees
Idees simples
Idees complexes
Crítica del concepte de substància i a les idees innates.
8.4 Hume
Elements del coneixement: percepcions
Impressions
Idees
L'associació d'idees: idees complexes
Semblança, contigüitat de temps o lloc, relació de causa-efecte
Tipus de Coneixement
Relació d'idees
Qüestions de fet
Anàlisis del concepte de causalitat
La causalitat com una creença
Crítica del concepte de substància i el fenomenisme: ànima, déu i món
L'emotivisme moral
El sentiment com a fonament
La utilitat, finalitat de la societat
8.5 Pensament polític de Hobbes i Locke
Hobbes i la seva vida
La guerra de l'estat de la naturalesa
l'egoisme i la pròpia conservació
El dret natural
Locke
L'estat natural i els drets inalienables: la vida, llibertat i propietat.
El problema de la imparcialitat i el pacte: origen de la societat
El consentiment tàcit
La separació dels poders
Tolerància: distinció entre esfera civil i religiosa.
Pare del liberalisme
El Racionalisme
Nota: les paraules en negreta s'han de definir en el diccionari de conceptes!!!
7.1 Problematització. Crisis del món modern
7.2 Descartes
7.3 Panteisme de Spinoza i la monodologia d'en Leibniz
7.4 El Racionalisme
7.1 Problematització. Crisis del món modern
Economia
Societat
Política
De què puc estar segur?
7.2. Descartes
La unitat del saber: l'evidència com a fonament de la certesa: idea clara i distinta
La recerca del coneixement cert
El mètode
Operacions de la ment: intuïció i deducció
Les seves quatre regles: l'evidència intel·lectual, anàlisi, síntesi i enumeració
El procés deductiu cartesià
El dubte metòdic: el geni maligne
Cogito: idees innates, factícies i adventícies
Tres demostracions existència de Déu
La metafísica cartesiana
Les tres substàncies: Déu, res cogitans i res extensa.
El problema del dualisme: relació ment i cos
El mecanicisme cartesià:
Legalitat física i racionalitat matemàtica
Distinció entre qualitats primàries i secundàries
La física cartesiana: la geometrització del moviment de la matèria
La moral provisional de Descartes: les tres màximes.
7.3 El panteisme de Spinoza i la monologia d'en Leibniz
Spinoza. Panteisme: la substància, els modes i els atributs. Crítica al dualisme cartesià.
Modes de coneixement: sensible, racional i intuïtiu
Leibniz: mònades i harmonia preestablerta. Teoria de Coneixement: veritats de fet i de raó.
7.4 Racionalisme
Característiques:
Innatisme
Subjectivisme
Autonomia de la raó respecte la fe
Matemàtiques, el model de coneixement
Raó com a font de coneixement superior als sentits.
Renaixament i Revolució científica
2. Filosofia moderna (segle XV – segle XVIII)
Handout Tema 6 :
RENAIXEMENT I REVOLUCIÓ CIENTÍFICA
Nota: les paraules en negreta s'han de definir en el diccionari de conceptes!!!
6.1 Canvis a la societat europea
6.2 L'Humanisme renaixentista
6.3 Estudi polític: Utopia de T. More i el realisme de Maquiavel.
6.4 La revolució científica
6.1 Canvis a la societat europea
Caiguda Constantinoble
El nou món
Imprenta
Trencament unitat de l'església i l'emergència del protestantisme
Reforma i contrareforma: Luter, la predestinació
6.2 L'humanisme renaixentista
Renaixament
Humanisme
6.3 Estudi polític: l'Utopia de T. More i el realisme de Maquiavel
Tomas More i la illa d'Utopia
Maquiavel i el realisme del maquiavel·lisme
6.4 La revolució científica.
Nicolau Copèrnic: heliocentrisme
Johannes Kepler: els moviments celestes
Francis Bacon: el model inductiu
Galileo Galilei: el mètode experimental, les matemàtiques i l'observació envers l'argument de l'autoritat
Thyco Brahe
Isaac Newton
El Cristianisme i Edat Mitjana Medieval
Handout Tema 5 : El cristianisme i l'Edat Mitjana
Nota: les paraules en negreta s'han de definir en el diccionari de conceptes!!!
Roma, de República a Imperi
Aportacions del Cristianisme
Sant Agustí. Raó i fe, cristianització de Plató.
Context Històric de l'edat mitjana
L'escolàstica Medieval. St. Anselm de Canterbury. St. Tomàs d'Aquí.
La fallida de l'escolàstica: Guillem d'Ockham.
5.1 Roma, de República a Imperi
La República romana
L'Alt Imperi
El Baix Imperi
Hel·lenització cultural de Roma
5.2 Aportacions del Cristianisme
El Judaisme
Monoteisme
Temporalitat lineal
Creacionisme
Cristianisme
El seu sorgiment
Aportacions
Conflictes i conciliacions entre el cristianisme i la cultura clàssica.
5.3 Sant Agustí. Raó i fe, cristianització de Plató
Sant Agustí. Vida
Fe i Raó
Teoria del coneixment
Sensibilitat
Teoria de la Il·luminació
5.4 Context Històric de l'Edat Mitjana
Naixement i auge de la cultura medieval
El protagonisme de l'Església. Els ordres.
El somni d'un nou imperi. Carlemany i la cristiandat.
5.5 L'Escolàstica medieval.
Principals característiques
Definició escolàstica
Dos tipus de coneixements: raó i sentits, i fe
La qüestió dels universals
L'argument ontològic de St. Anselm de Canterbury
L'aristotelisme ortodox: Sant Tomàs d'Aquino.
Les relacions fe-raó. Impossibilitat de la doble veritat.
Teologia natural
Existència de déu
Les cinc vies tomistes
Naturalesa de Déu
El coneixement humà
Ètica tomista. La llei natural com a norma moral.
5.6 La fallida de l'escolàstica: Guillem d'Ockham
El nominalisme d'Ockham
Teoria del Coneixement. La intuïció, garantia de tot coneixement.
La política: autonomia dels dos poders.
El Pensament Hel·lènic
Handout Tema 4: El pensament hel·lenístic
Nota: les paraules en negreta s'han de definir en el diccionari de conceptes!!!
La desfeta de la polis. Arrels de la filosofia Hel·lenísitca
Epicur
Els Estoics
4.1 La desfeta de la Polis. Arrels de la Filosofia hel·lenística
Decadència de la polis
L'imperi d'alexandre el Gran
4.2 Epicur i l'Epicureisme
Biografia i el Jardí
Funció de la Filosofia
Praxis ètica
Teoria del Coneixement
Cànons
L'experiència i l'evidència sensible
La Física
Atomisme de Demòcrit
Clinamen
L'Ètica
Els plaers i la pena dels sofriments
Autarquia del savi
L'Ataràxia
L'hedonisme
4.3 Els Estoics
L'escola estoica, tres etapes
L'estoïcisme antic: zençó de Zitium
L'estoïcisme mitjà: paneci i Posidini
L'estoïcisme nou: Sèneca i Marc Aureli
Teoria del coneixement
Experiència sensible
Coneixement de particulars i idees generals
Evidència
Criteri de veritat objectiva
Criteri de certesa subjectiva
La Física
Materialisme
Procés etern i cíclic
Logos i Determinisme
L'Ètica
Llibertat i Fatalisme
Felicitat
Virtut
Apatia
L'ideal moral del savi
El Realisme Aristotèlic. Aristòtil
Handout Tema 3: El realisme aristotèlic
Nota: les paraules en negreta s'han de definir en el diccionari de conceptes!!!
Aristòtil, deixeble de Plató
Crítica a la teoria de les Idees
Metafísica i Naturalesa
Cosmologia i teologia
Ètica.
3.1 Aristòtil, deixeble de Plató
Biografia. El Liceu
Obres:
Lògica (Organon)
Ciències de la Naturalesa
Filosofia primera: Metafísica
Moral i Política
3.2 La Crítica de Plató i a la teoria de les idees
Com explicar el món de la naturalesa.
La inintel·ligibilitat de la relació entre els objectes i les idees
A on estan les idees?
Realisme
3.3 La Metafísica i la Naturalesa.
La Metafísica
La Metafísica i l'ésser: substància i accident
l'Hilemorfisme
Potència i acte
Teoria de les quatres causes i la teleologia: material i formal, eficient i motriu.
L'Ésser com a substància. Teologia.
La Naturalesa
El moviment o canvi
Naturalesa i teleologia
3.4 Cosmologia i Teologia
el món sublunar
El món Supralunar
El primer motor
3.5 Ètica
La felicitat com a bé suprem
La virtut
Terme mitjà
Idealisme Platònic. Plató
Handout Tema2: L'Idealisme platònic. Plató
Nota: les paraules en negreta s'han de definir en el diccionari de conceptes!!!
2.1. Context històric
2.2. Problematització i plantejament filosòfic de Plató
2.3. El món de les idees i el món de les coses.
2.4. L'Accés al coneixment
2.5. L'Antropologia platònica i l'ètica: l'home just.
2.6. L'Estat utòpic o ideal: els millors
2.1. Context històric.
Context històric d'Atenes, la crisis de la polis, societat política.
La vida de Plató: la crisis per la mort de Sòcrates i el lloc de la Filosofia de la ciutat
Què és un diàleg. Les obres de Plató per etapes:
època de joventut
època de transició
època de maduresa
època de vellesa
2.2 Problematització i plantejament filosòfic de Plató.
Problema dels universals
Reflexió sobre la polis
Contra el relativisme i l'escepticisme
veritat absoluta i la recerca del coneixement absolut
Els mites de Plató.
2.3 El món de les idees i el món de les coses.
Definició d'epistemologia i ontologia
Els dos móns: la realitat de les idees i coses
La relació entre les idees i les coses.
Jerarquia d'Idees i la idea del bé
El problema de la participació
2.4 L'accés al coneixment.
La reminiscència
La línia de la al·legoria
Graus de saber i jerarquia de les idees.
Episteme
Noesis
Dianoia
Doxa
Pistis
Eikasia
Mètodes
Dialèctica
Axiomàtico-deductiu
Hipotètico-deductiu
Percepció
2.5 L'antropologia platònica i l'ètica: l'home justifica-ho
Parts de l'ànima
La racionalisme
La irascible
La concupiscible
L'home just
2.6 L'Estat utòpic o ideal: els millors.
Règims polítics
Monarquia i dictadura
Aristocràcia i Oligarquia
Democràcia i Tirania
La ciutat idea
Governants, el rei filòsof-rei
Guardians
Productors